Anna LLorella Tayeda , 47 anys, professora de Cicles Formatius de Comerç i Màrqueting.
Forma part de l’ ASSOCIACIÓ DE COOPERACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DE BANTANDICORI (Senegal).
Associació sense ànim de lucre que es constitueix amb la missió bàsica de millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides d’Àfrica. Concentrem la nostra tasca en projectes de cooperació, treballant conjuntament amb organitzacions locals, amb la fi d’emprendre accions dirigides a millorar les seves condicions de vida a partir de les seves prioritats.
- Quan vas començar a treballar per l’ Associació?
Vaig començar fa 7 anys i aquest any és la quarta vegada que faig el viatge anual de cooperació per controlar els projectes.
- Perquè et vas posar en aquesta Associació?
Jo em preguntava: Com puc ajudar a millorar aquest món tan injust?
Aquesta pregunta i la sort de conèixer un grup de persones compromeses van fer que m’ impliqués en aquest projecte solidari. Al Senegal parlen francès i vaig començar donant classes de francès a alguns membres de l’Associació i ajudant amb les traduccions de mails i documents. Després, em vaig implicar més i ara formo part de la junta com a Tresorera.
- Quins són els projectes que feu?
Fem projectes a la comunitat rural de Kandia (Senegal).
Ens dediquem a buscar finançament per la construcció de pous d’ aigua potable i la creació de zones de cultiu. També col·laborem amb el CREN ( Centre de recuperació i educació nutricional), centre on acullen mares amb nens desnodrits i els recuperen, si no és massa tard.
Aquest any, en un poblat hem portat un molí per moldre la farina i si funciona l’ any vinent en comprarem més per altres poblats. Sense això, les dones es passen el dia picant el gra per obtenir la farina. És molt dur.
L’any vinent volem crear un Poste de Santé ( com un CAP).Un projecte molt ambiciós però també molt necessari.
Ah! I volem posar llum a un poblat!! Al viatge d’ aquest any ha vingut un noi electricista i intentarem fer una petita instal·lació.
Heu de pensar que en els poblats d’ aquesta comunitat viuen en cabanes i no hi ha ni aigua ni electricitat.
- Quan i què feu en el viatge anual ?
Cada any, al desembre, fem un viatge de 12 dies per controlar els projectes. La nostra feina ens ocupa tot l’ any. No es tracta d’ un voluntariat d’ uns dies, sinó d’ un treball que s’ ha anat realitzant durant l’ any i que culmina amb el viatge. El que fem és anar a controlar que els pous funcionin, que hagin fet les zones de cultiu, parlar amb els “jefes” dels poblats per solucionar problemes i buscar millores, parlar amb les persones que porten el CREN per saber què necessiten, etc.
- Què t’ aporta aquesta experiència?
He vist gent molt pobra, tant que feia mal només mirar-los….
Nosaltres tenim molta sort de viure aquí i de tenir tot el que necessitem, materialment parlant. Ajudar a aquestes persones a sortir de la pobresa extrema em fa feliç. Quan hi anem ens reben cantant, ballant i amb un somriure que no s’ oblida mai més.
L’Àfrica enganxa, la seva gent, les mirades….no s’ obliden.
I sobretot, perquè hem conegut herois; persones extraordinàries com les monges que porten el CREN, dones increïbles que ens estimen i ens fan sentir com a casa.
- Li recomanaries a la gent que s’ apuntés a una Associació o ONG com aquesta?
I tant! Aquí o a l’ Àfrica…….Tot som responsables del que passa al món i tots tenim dins el cor una força que ens empeny a ajudar. La felicitat no passa per les coses materials sinó per ajudar, inspirar i donar amor. Comença per solucionar tot el que puguis, just en el lloc on ets ara mateix.
Els alumnes de CFGS de Màrqueting i Publicitat de segon van tenir una iniciativa de comprar pilotes pels nens del Senegal.
