ENTREVISTA ALUMNES IMM ” International Marketing Manegement”.
L’ IMM és un programa organitzat per 5 institucions Europees : Itàlia, Portugal, Holanda i Espanya (Vic i Lleida). On els estudiants tenen l’oportunitat de cursar el grau de Màrqueting i Publicitat fent una estada semestral a cada país. Si aquests cursen un últim any a la Universitat de Portugal, tenen la possibilitat de ser graduats en International Business Marketing and Management, un grau reconegut a nivell europeu.
La formació s’imparteix únicament en llengua anglesa, fet que suposa una gran oportunitat per aquests estudiants, ja que a part de millorar els coneixements de l’idioma, s’especialitzen en aquest camp. Aquest curs els estudiants que han participat dins d’aquest projecte són; Chiara Greselin, David Monopoli, Gianluca Pin, Kristian Girne, Luca Mosconi, Martina Mangili, Martino Sbrozzi, Nicola Ceresoli, Sveva Gazzola i finalment l’alumne del nostre Institut, Nil Priego.
Nom, edat, nacionalitat, formació i idiomes, descriure’s en 3 adjectius
Estudio International Business, Marketing and Management. Parlo; Italià, Espanyol, Anglès, una mica de Francès i Alemany. Em descric com a creativa, positiva i ambiciosa.
Sveva, 20 anys. Itàlia.
Em dic Nicola, tinc 20 anys, sóc italià i estudio Negoci Internacional en Gestió de Màrqueting, parlo anglès, italià, espanyol i una mica de francès. Em puc descriure a mi mateix com a algú que prefereix actuar en comptes de pensar i això pot ser bo per què no perds temps però a la vegada dolent per què potser has de pensar una mica més abans de fer coses importants, però de moment em va força bé.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia
Em dic Nil Priego tinc 20 anys, i visc a Vic. He estudiat Batxillerat econòmic i un curs de programació a la UVIC. Parlo; Català, Castellà, Anglès i Italià. Em considero una persona sociable, intel·lectual i ambiciós.
Nil Priego, 20 anys, Vic.
Què t’ha portat a estudiar màrqueting i publicitat?
Quan vaig acabar els meus estudis, vaig començar a treballar durant dos anys. En aquest temps vaig començar a mirar-me les coses des de la perspectiva del treballador en comptes de l’estudiant i vaig entendre com el món dels negocis funciona. Així que vaig decidir introduir-m’hi una mica més en la situació no només des de la posició de treballadora, sinó que també estudiant sobre màrqueting, empreses i qui sap, potser algun dia tindré la meva pròpia empresa.
Chiara Greselin, 22 anys, Itàlia.
Sempre he tingut passió per a comunicar-me amb la gent, i sempre m’ha cridat l’atenció el món del màrqueting. L’he volgut explorar perquè penso que tinc potencial.
David Monopoli, 20 anys, Itàlia.
M’agrada treballar dins d’un context internacional, aprendre altres idiomes, i viatjar.
Gianluca Pin, 25 anys. Itàlia.
A què et vols dedicar quan acabis?
M’agrada molt el món de la moda i la tendència, així que segurament m’enfocaré i m’espacialitzare dins d’aquest àmbit.
Kristian Girne, 20 anys, Lleida.
Busco treballar per una companyia de productes de bellesa o per la Renault, de fabricant de cotxes. Vull treballar en el sector del màrqueting, fent anuncis o en la renta d’empreses.
Luca Mosconi, 20 anys, Itàlia
Quan acabi els meus estudis, voldria treballar per una empresa internacional, perquè m’encanta treballar a l’estranger i poder expandir les fronteres.
Martina, 20 anys. Itàlia.
Descriu què és l’IMM. Descriu-ho en 4 adjectius
Quatre adjectius per l’IMM… exclusivitat, car, són els estudis perfectes per a una persona com jo que vol viatjar, que no vol estudiar tan sols amb llibres, que vol practicar, i aprendre fent coses no només estudiant, és a dir, un curs molt més pràctic. En resum ho descriuria com a car, exclusiu pràctic i multicultural.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia
Si ho tinc que descriure en quatre adjectius diria que és Innovació, Internacional òbviament, una experiència increible i valuós, perquè pot ser el treball del meu futur.
Sveva, 20 anys. Italia.
l’IMM agafa els estudiants i els converteix en professionals i introduint-los al el món laboral. El descriuria com a pragmàtic, intel·ligent, acollidor i enriquidor.
David Monopoli, 20 anys, Itàlia.
Quin avantatge creus que tindràs davant dels teus companys que segueixen estudiant al teu antic institut?
Practiques idiomes, tothom parla anglès així que pots millorar-ho. Aquí estic parlant espanyol, m’encanta aquest idioma. Sempre he estudiat espanyol i m’agrada poder estar aquí a Espanya practicant-lo i espero aprendre portuguès quan anem a Portugal. Crec que aquest és l’avantatge principal d’estar en un altre país, és clar has d’agafar les teves pròpies responsabilitats encara que viatgis acompanyat. No tens als pares fent el dinar, has de manejar els teus diners i crec que aquest curs et permet créixer molt a nivell personal.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia
Primerament, sempre estic acompanyat i movent-me. els meus companys a Itàlia potser aniràn a Barcelona quatre dies en tota la seva vida, però jo m’hi passaré tres mesos. Podré dir que he viscut sis mesos als Països Baixos, això et permet ser més competent, saber més sobre el país en el que et quedes un temps. Agafes el cotxe, et mous, sempre estàs a llocs diferents.
Martino Sbrozzi, 20 anys, Itàlia
Avançar el nivell d’anglès, conèixer més altres països i la seva cultura, he après a moure’m més. Tenir una visió molt més extensa de la que tenia.
Nil Priego, 20 anys, Vic
Quina experiència t’enduus de cada país visitat fins ara?
De moment he viscut a Itàlia, als Països Baixos i a Espanya. A Itàlia vivia amb els meus pares, així que va ser molt diferent als altres trimestres, on hi tenia la meva vida, la meva zona de confort. El segon trimestre, viure als Països Baixos va ser un gran canvi per a mi. A Itàlia quan acabava les classes anava amb els meus amics, anava a casa i potser la mare m’havia fet el menjar però als Països Baixos va ser completament diferent. La part més difícil d’allà va ser el temps, feia molt fred, plovia molt i hi havia molt de vent. Allà anava a l’escola i a tot arreu en bicicleta així que em trobava en la situació en la que plou però has d’anar a l’escola per què tens una presentació que realitzar per exemple. Passés el que passés em posava la meva jaqueta i la bufanda i anava totalment mullada però no importava, has de trobar la manera d’evitar aquest problema.
Chiara Greselin, 22 anys, Itàlia
Itàlia és el país on sempre he viscut, d’Holanda m’enduc nous amics de nacionalitats diferents i sobretot aprendre a solventar problemes que ens plantejaven. Penso que va ser una molt bona experiència.
David Monopoli, 20 anys, Itàlia.
Per exemple, d’Itàlia les persones i la seva personalitat. A Holanda em va agradar molt la gran varietat de gent i la Universitat. I d’aquí m’agrada molt l’ambient i la festa.
Kristian Girne, 20 anys, Lleida.
Que és el que més t’ha agradat de la nostra terra?
M’ha agradat l’acollida del professorat i l’institut en general i la cultura.
Gianluca Pin, 25 anys, Itàlia.
El clima és increïble comparat amb el dels Països Baixos on sempre fa fred, plou o vent. També el menjar és molt més bo que als Països Baixos i penso que la gent d’aquí son molt similars als italians en la manera d’actuar. En els Països Baixos, la gent era molt més distant i freda en la manera d’interactuar, potser et presentaves i ningú et contestava.
Luca Mosconi, 20 anys, Itàlia.
M’agrada l’estil de vida relaxat que teniu, us ho preneu tot en calma, en Itàlia no som tan relaxats, però m’agrada.
Martina, 20 anys. Itàlia.
Quines activitats (a part de classes) heu fet aquest mes de setembre i octubre?
Vam anar a visitar Amazon, la Fageda i ens van fer una visita guiada per TV3 amb l’institut.
Martino Sbrozzi, 20 anys, Itàlia
Visitem pobles interessants d’Espanya, sobretot de Catalunya. Hem estat a França en un dia de viatge a la frontera. Un cap de setmana vam anar a Alacazar, un poble petit d’Aragó. Res en especial, hem estat viatjant a llocs propers del país.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia
Durant el temps lliure visitem llocs que ens interessen, per exemple les universitats.
Gianluca Pin, 25 anys, Itàlia.
Al acabar tens pensat fer un any més per així tenir el grau universitari? De quina universitat? A quins països serà reconegut el grau?
Si, he estat pensant en això, sobretot en tornar als Països Baixos, realment em va encantar aquell ambient d’universitat. Així que he pensat en tornar allà però el problema és que als Països Baixos t’has d’estar per lo menys dos anys per aconseguir el diploma. Potser faig dos, tres anys allà després faig un any més per aconseguir el màster.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia.
Ho he estat pensant molt, he investigat més en el tema i cursos, he pensat en tornar a Italia i acabar els estudia allà, estar amb la família, buscar una feina també, però sé que si trobo un curs més interessant fora del meu país que em permet créixer, li donaria una oportunitat, ara el que més present tinc és el cost que em suposaria tot això, perquè viatjar costa diners.
Sveva, 20 anys. Itàlia.
Sí, sens dubte. A Portugal.
Nil Priego, 20 anys, Vic.
Què ha estat el més difícil de viure fora?
Realment t’has de preocupar de tot. Quan vius amb els pares realment no te n’adones compte de tot el que t’has de preocupar. A vegades tinc un dia lliure i me’l passo sencer a casa fent la feina de la llar, i n’hi ha molta. Aprecies molt la teva mare fora de casa, ara mateix em sembla un somni arribar a casa i veure tota la feina feta.
Chiara Greselin, 22 anys, Itàlia.
L’ho més difícil de viure fora és trobar casa. En dos setmanes ens mudem a Lleida i encara no hem començat a buscar casa. Aquesta és la única dificultat i la part més aburrida de viure lluny del teu país i viatjar per Europa, l’únic que evitaría .
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia
Quan et comences adaptar i a conèixer gent és quan has de marxar, i toca despedir-se.
Gianluca Pin , 25 anys,Itàlia.
Què opines del nostre institut? T’has sentit acollit/da?
La gent és molt simpàtica, els professors sobretot, des de un bon principi ens han acollit i ens han fet sentir molt còmodes.
Kristian Girne, 20 anys, Lleida.
M’he sentit benvingut, especialment durant la xerrada d’inici de curs al gimnàs i crec que l’Institut de Vic és molt més similar a un institut que no pas a la universitat, com als Països Baixos que donava la sensació d’estar en una. Aquí s’hi està molt bé, m’agraden les assignatures i els professors.
Luca Mosconi, 20 anys, Itàlia.
Em sembla bé, correcte, és semblant al meu institut a Itàlia i sí m’he sentit ben acollida per tothom.
Martina, 20 anys. Italia.
Recomanaries aquesta experiència? Perquè?
Si, la recomanaria per què t’obre molt la ment.
Martino Sbrozzi, 20 anys, Itàlia.
Si, que recomanaria l’experiència per què tal i com he dit, aquest tipus d’experiència et permet créixer molt com a persona i com a professional. Pots créixer per ambdues parts i seguir gaudint de viure amb amics i amb gent de la teva edat, així que recomanaria molt aquest curs.
Nicola Ceresoli, 20 anys, Itàlia.
Sempre recomano, cosas d’aquest tipus perquè et permeten obrir la ment i conèixer coses diferents, viure afora i compartir el mateix amb més companys és algo que ho recomano totalment.
Sveva, 20 anys. Italia.
ALUMNES DE MÀRQUETING I PUBLICITAT IVIC
Salaheddin Al Moussati, Melania Svoboda, Laia Baulenas, Sara Blancafort, Sergi Casas i Elisabet Freixa
ENTREVISTA A EDUARD ABADIAS (professor del departament de comerç de l’Institut de Vic)
La següent entrevista, realitzada per Catalunya Empren (Departament d’Empresa i Coneixement, de la Generalitat de Catalunya), està penjada al següent link:
http://xarxaempren.gencat.cat/ca/detalls/article/Eduard-Abadias
Eduard Abadias (Granollers, 1981) es dedica des del 2008 a la docència i promoure l’emprenedoria i la innovació en l’àmbit de la formació professional a l’Institut de Vic. Ara fa un curs i mig va tenir la possibilitat de treballar pel Departament d’Educació gestionant un programa per difondre la innovació i la transferència de coneixement als centres, el programa Innovafp. Sempre ha ajudat a persones a desvetllar el seu talent i treballar-lo, que segons explica és una tasca apassionant.
Quina valoració fas del viatge que vas fer a Boston amb la comunitat Catalunya Emprèn?
Ha estat un viatge molt ben pensat, on ha coincidit entorn, visites i xerrades planificades amb molta visió i capacitat, això s’afegeix a què les persones que vam realitzar la missió érem un grup de persones divers d’entorns diferents, però amb interessos comuns.
La valoració que en faig és molt positiva, ja que els factors esmentats ens han fet tenir visió de conjunt i conèixer alguns dels paradigmes que fan de l’ecosistema de Boston un dels més dinàmics del món.
Com veus l’ecosistema de Boston?
Boston captiva pel seu grau de complexitat i la constant ebullició en la que viu l’entorn productiu de la ciutat. Un entorn capaç de captar persones amb grans coneixements i idees, interconnectar-les i sacsejar-les convertint-se en un gran pol d’atracció de riquesa i talent. Durant el nostre viatge vam poder veure tot un univers d’startups, vertiginosament dinàmic amb molta capacitat de mutar, sumar entre elles, avançar-se a la resta i crear tendència.
Té moltes diferències amb el català?
Aquí estant havent-hi experiències que han estat capaces de superar paradigmes per adaptar-se a les tendències del moment. Barcelona és un exemple important en aquest sentit, tanmateix una de les reflexions primeres que apareixen en la majoria de persones que vam ser al viatge és en la necessitat de trobar el nostre propi model. Europa, en general, ha d’asseure’s amb ella mateixa i veure on és, d’on ve i a on vol arribar a nivell social i econòmic. Això ens faria molt més conscients de les nostres mancances, però també de les nostres fortaleses.
Actualment estàs treballant a l’Institut Vic de Barcelona com a docent de FP. Veus il·lusió per emprendre entre l’alumnat?
Sempre diré que em considero un gran privilegiat, perquè puc conviure amb jovent que treballa, es prepara professionalment i a la vegada afronta amb molta energia un futur ple d’incerteses. La taxa d’alumnes que tinguin il·lusió per emprendre sempre serà proporcional a la capacitat que tingui l’entorn per fer-los creure en les seves possibilitats. Crec que és el repte més gran que tenim com a docents.
Quins consells els donaries?
N’he donat molts de consells, de fet encara cometo l’error de donar-ne de vegades. Quan estic fi, si els alumnes em demanem un consell els dic que no em facin massa cas i que sobretot s’escoltin a ells mateixos, que allí rau la resposta.
També ets coordinador del programa Innova FP del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Ens podries explicar quin objectiu té aquest programa?
El programa innovafp té una tasca molt agosarada, pretén que instituts de Formació Professional puguin donar resposta, en molts casos una resposta innovadora, per a empreses que busquen un assessorament, una solució tècnica, un estudi… i estableixin així una relació formal. Això podria explicar un dels seus objectius principals, posar alumnes com també docents en una situació en la que han de treballar dur per treure tot l’ingeni i resoldre un problema del món real que espera de la seva resposta. D’aquí se’n poden extreure molts inputs positius en el seu aprenentatge i en general en la qualitat de la Formació Professional.
Barcelona és una de les ciutats més ben valorades per acollir startups. Això ha de ser una motivació per captar nous emprenedors i que des de l’administració pública s’hi aposti amb força?
Entendre que hi ha un nou paradigma que cada cop més flexibilitza entorns productius, els interconnecta i els fa adaptables a noves situacions ens convertiria en una economia molt més resilient als escenaris que estan per arribar. Des de l’administració, apostar per aquests models pot ser sinònim de visió estratègica per mantenir un model econòmic i social pròsper a llarg termini.
Enllaços destacats
Innova FPBoston Innovation Ecosystem Seminar
Quina és la teva personalitat?
Els alumnes dels Ensenyaments Esportius de Futbol, i els de Grau Mitjà de comerç Internacional, van portar a terme, el passat divendres 14 de desembre, un taller sobre conèixer la pròpia personalitat. Aquest, s’engloba dins el cicle de xerrades que, des de creacció, s’ofereixen als diferents centres escolars. I al mateix temps forma part de l’avaluació de l’assignatura de Fonaments Sociològics, corresponent al Crèdit 4 del Bloc comú.
En aquest cas, el taller portava per nom ” El punt de partida”, i tractava de buscar la personalitat, a través de difererents dinàmiques. En LLorenç, el reponsable del taller, va intentar definir les personalitats de cadascun de nosaltres, explicant quines eren les eines per trobar-les, i al mateix temps, només observant, va ser capaç de classificar, les de quasi tothom.
Més enllà de tot això, el taller va servir per poder interactuar entre els companys/es del mateix i dels altres cicles, i alhora, poder establir unes eines de coneixement propi que fins ara molts no teniem ni coneixíem..
Gràcies per aquesta experiència, Llorenç, i ensenyar-nos que el propi jo, i la personalitat que cadascú acaba creant o esdevenint, sempre acaba sent un punt de partida que t’ajuda molt.
En Jordi Molas, ens parla dels anys guanyats, i la importància de la superació personal.
A vegades la vida et pot canviar en qüestió de segons, una simple distrecció al volant, massa velocitat o l’efecte de l’alchohol o drogues, poden afectar la teva vida, i encara més important, la dels altres. I això és que va venir a explicar en Jordi Molas, als alumnes de futbol, dins la campanya “game over” de sensibilització d’accidents engegada per l’Institut Guttman.
Però no només va venir a conscienciar als alumnes, sinó que a través d’una xerrada que va ser un còctel d’emocions i molt positiva, en Jordi ens va parlar de la vida, del seu accident, i de la manera com el va afrontar. Un exemple de lluita i superació. A més a més, ens va parlar de l’adaptació esportiva que es pot fer a través de qualsevol disciplina esportiva, o fins i tot, a través del futbol. I ens va consciènciar a tenir un esperit d’esforç i amb un afany sempre de supració.
Durant tota la xerrada, en Jordi va interactuar amb els alumnes, en 1a persona, i ells li van poder fer preguntes sobre diferents qüestions i dubtes que podien sorgir al patir aquesta lesió.
Gràcies Jordi per ser, de nou, un exemple en tots els sentits, i aprofitem, des de l’Institut, per felicitar-te per rebre la medalla al treball President Macià.
Entrevista a Anna Llorella
Anna LLorella Tayeda , 47 anys, professora de Cicles Formatius de Comerç i Màrqueting.
Forma part de l’ ASSOCIACIÓ DE COOPERACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DE BANTANDICORI (Senegal).
Associació sense ànim de lucre que es constitueix amb la missió bàsica de millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides d’Àfrica. Concentrem la nostra tasca en projectes de cooperació, treballant conjuntament amb organitzacions locals, amb la fi d’emprendre accions dirigides a millorar les seves condicions de vida a partir de les seves prioritats.
- Quan vas començar a treballar per l’ Associació?
Vaig començar fa 7 anys i aquest any és la quarta vegada que faig el viatge anual de cooperació per controlar els projectes.
- Perquè et vas posar en aquesta Associació?
Jo em preguntava: Com puc ajudar a millorar aquest món tan injust?
Aquesta pregunta i la sort de conèixer un grup de persones compromeses van fer que m’ impliqués en aquest projecte solidari. Al Senegal parlen francès i vaig començar donant classes de francès a alguns membres de l’Associació i ajudant amb les traduccions de mails i documents. Després, em vaig implicar més i ara formo part de la junta com a Tresorera.
- Quins són els projectes que feu?
Fem projectes a la comunitat rural de Kandia (Senegal).
Ens dediquem a buscar finançament per la construcció de pous d’ aigua potable i la creació de zones de cultiu. També col·laborem amb el CREN ( Centre de recuperació i educació nutricional), centre on acullen mares amb nens desnodrits i els recuperen, si no és massa tard.
Aquest any, en un poblat hem portat un molí per moldre la farina i si funciona l’ any vinent en comprarem més per altres poblats. Sense això, les dones es passen el dia picant el gra per obtenir la farina. És molt dur.
L’any vinent volem crear un Poste de Santé ( com un CAP).Un projecte molt ambiciós però també molt necessari.
Ah! I volem posar llum a un poblat!! Al viatge d’ aquest any ha vingut un noi electricista i intentarem fer una petita instal·lació.
Heu de pensar que en els poblats d’ aquesta comunitat viuen en cabanes i no hi ha ni aigua ni electricitat.
- Quan i què feu en el viatge anual ?
Cada any, al desembre, fem un viatge de 12 dies per controlar els projectes. La nostra feina ens ocupa tot l’ any. No es tracta d’ un voluntariat d’ uns dies, sinó d’ un treball que s’ ha anat realitzant durant l’ any i que culmina amb el viatge. El que fem és anar a controlar que els pous funcionin, que hagin fet les zones de cultiu, parlar amb els “jefes” dels poblats per solucionar problemes i buscar millores, parlar amb les persones que porten el CREN per saber què necessiten, etc.
- Què t’ aporta aquesta experiència?
He vist gent molt pobra, tant que feia mal només mirar-los….
Nosaltres tenim molta sort de viure aquí i de tenir tot el que necessitem, materialment parlant. Ajudar a aquestes persones a sortir de la pobresa extrema em fa feliç. Quan hi anem ens reben cantant, ballant i amb un somriure que no s’ oblida mai més.
L’Àfrica enganxa, la seva gent, les mirades….no s’ obliden.
I sobretot, perquè hem conegut herois; persones extraordinàries com les monges que porten el CREN, dones increïbles que ens estimen i ens fan sentir com a casa.
- Li recomanaries a la gent que s’ apuntés a una Associació o ONG com aquesta?
I tant! Aquí o a l’ Àfrica…….Tot som responsables del que passa al món i tots tenim dins el cor una força que ens empeny a ajudar. La felicitat no passa per les coses materials sinó per ajudar, inspirar i donar amor. Comença per solucionar tot el que puguis, just en el lloc on ets ara mateix.
Els alumnes de CFGS de Màrqueting i Publicitat de segon van tenir una iniciativa de comprar pilotes per els nens de el Senegal.
